Content

• Passos

Les ratllades generalment no causen danys molt profunds a la pell, a diferència dels talls, que poden arribar als músculs que hi ha a sota. Independentment, les ratllades més profundes poden causar molèsties i sagnats. Si n’heu tingut, podeu provar de tractar-lo a casa o anar a l’hospital. En la majoria dels casos, les lesions que no arriben a capes més profundes es poden tractar amb compreses i després rentar-les i embenar-les a casa.

Passos

Part 1 de 3: Preparació del tractament de lesions

1. 

   Diferenciar el tipus de ferida. De vegades, les ratllades i les laceracions poden ser similars; abans de realitzar el tractament, cal confirmar el tipus de contusió. Això és important, ja que els talls o laceracions requereixen punts de sutura, en certs casos, mentre que la ratllada és més superficial, arribant només a la pell.
   • Si la lesió fa més d’1 cm de profunditat, aneu a l’hospital per aplicar la cura adequada.

2. 

   
   
   Renteu-vos les mans. Abans de manipular la ferida, les mans han d’estar molt netes; mentre no hi hagi sagnat intens, renteu-los bé amb sabó antibacterià. Si hi ha una ratllada profunda a la mà, el sabó no hauria d’entrar en contacte amb la ferida, ja que la crema serà força forta.

3. 

   Esbandida amb aigua. Si arribeu a la conclusió que és un ratllat, esbandiu-lo amb aigua. Col·loqueu-lo sota aigua corrent (i tèbia) per eliminar la brutícia i les restes que hagin quedat després de la lesió. Deixeu que l’aigua caigui al lloc de forma contínua durant uns minuts; en aquest temps, assegureu-vos que no quedi brutícia a la ferida.
   • Si no hi ha cap font d’aigua neta al lloc, elimineu la brutícia més aparent fregant-la amb un drap.
   • Quan el sagnat és intens, esbandiu-lo durant menys temps per eliminar els residus; després, continueu amb el següent pas.

4. 

   
   
   Apliqueu pressió. Després d’eliminar partícules més grans, s’haurà d’aturar el sagnat; Prengui una tovallola, un drap o una gasa neta i cobreixi la zona ferida. Premeu amb fermesa; si només teniu una samarreta usada o un drap brut, no us preocupeu; la ferida ja està bruta (ja que no s'ha desinfectat), així que penseu més en aturar primer el sagnat.
   • Mentre apliqueu pressió, no traieu la tovallola per comprovar les ratllades durant almenys set a deu minuts. Si l’elimineu primer, esclatarà el coàgul i tornarà el sagnat.
   • El temps per netejar la ferida només és quan atureu la pressió (al cap de set a deu minuts) i ja no hi ha sagnat.

5. 

   
   
   Vés a l’hospital. Si el drap o la tovallola que s’utilitza a la compressió està amarat de sang o si hi ha vessament de sang, és fonamental buscar atenció especialitzada. Aquestes manifestacions indiquen que la ratllada és greu i requereix tractament mèdic. Això es pot produir amb rascades molt profundes, com les més extenses, o quan cau sobre asfalt.
   • També hi ha alguns factors de salut que indiquen si s’ha d’anar a l’hospital quan es pateix una ferida profunda. Alguns d’ells són trastorns de la sang, diabetis, malalties del cor, dels ronyons o del fetge i baixa immunitat; Les ratllades profundes poden posar en risc la vostra salut quan s’associen a aquestes afeccions.

Part 2 de 3: Neteja de la lesió

1. 

   Traieu els residus atrapats. Particularment en les ratllades, hi ha la possibilitat que les partícules de brutícia s’allotgin a la pell, fins i tot després de sucar-la. Tan bon punt s’atura el sagnat, comproveu si queden restes a la pell; si el trobeu, agafeu unes pinces per treure-les lentament. Si estan encallats, cal acudir al metge perquè pugui realitzar la retirada correctament.
   • No introduïu les pinces a les contusions, ja que us ferirà més mal.
   • Si no hi ha brutícia, continueu amb el següent pas.

2. 

   Neteja la ratllada amb un antisèptic. Tan aviat com s’atura el sagnat, és necessari deixar fluir aigua calenta sobre la lesió per extreure sang; després utilitzeu un antisèptic (com ara alcohol, peròxid o povidona-iode). Una altra opció és sucar un tros de gasa a la solució i fregar-la amb cura sobre la ferida per netejar-la, però sàpiga que hi haurà cremades. Amb una gasa estèril o una tovallola neta, apliqueu unes "aixetes" a la ferida per assecar-la.
   • Això pot provocar la ruptura del coàgul, cosa que provoca un sagnat addicional. Tot i això, això és normal i no indica que hagi empitjorat, ja que el sagnat ja s’ha aturat.

3. 

   Apliqueu una crema antibiòtica sobre les ratllades. Fins i tot si es determina que totes les partícules i deixalles s’han eliminat de la ferida, hi ha probabilitats d’infecció; per això, aplicar una crema antibiòtica in situ és una bona idea. La pomada també serveix per mantenir la lesió humida, evitant la sequedat i empitjorant quan es mou. Una capa fina d’ungüent o pols d’antibiòtic (sempre que cobreixi tota la zona lesionada) hauria de ser suficient.
   • La Nebacetina i la bacitracina són dos ungüents àmpliament utilitzats en aquests casos.
   • Podeu utilitzar peròxid d’hidrogen per netejar la ferida al principi, però aquest producte no es pot aplicar a la llarga, ja que pot danyar el teixit que l’envolta.

4. 

   Feu un embenat després d’aplicar la pomada a la ratllada. Prendre un tros de gasa o un embenat gran per tapar la lesió, assegurant les vores amb cinta mèdica; això evita que la brutícia, els gèrmens i altres partícules entrin en contacte amb ella. Si la ferida no és massa gran, podeu utilitzar un cinturó gran en lloc de gasa.
   • Tots aquests articles es poden trobar a farmàcies i botigues mèdiques.
   • Si la ratllada es troba sobre una junta flexible, pot ser més fàcil aplicar gasa de rotllo. És més senzill assegurar-lo quan la lesió es troba en llocs flexibles; a més, la possibilitat de caure és menor.

5. 

   Canvieu l’aparador dues o tres vegades al dia. En treure l’embenat, serà possible sanejar la ferida i posar-se embenats nets; a més, podeu comprovar que la curació és adequada i que realment no hi ha infecció. No deixeu embenats durant més de 24 hores.
   • Canvieu els apòsits sempre que observeu que estan mullats o bruts. En cas contrari, augmenta la probabilitat d’infecció.

6. 

   Comproveu si hi ha signes d’infecció. Sempre hi haurà risc d’infecció, encara que tingueu cura de la lesió; això depèn de la mida de la ratllada i d'altres factors, com l'edat del pacient, la salut general i altres trastorns (diabetis i obesitat, per exemple). Això també pot afectar el temps de recuperació. Alguns signes d’infecció a tenir en compte són: enrogiment al voltant de la ferida o a les seves vores (sobretot si augmenta durant la nit). A més, poden aparèixer descàrregues o pus a la ferida.
   • Quan observeu que teniu febre, és possible que tingueu una infecció.

Part 3 de 3: Tractament d'una lesió contaminada

1. 

   Consulteu un metge. Quan sospiteu una infecció o no hi ha cap disminució del sagnat després d’aplicar pressió, és necessari que un metge analitzi les ratllades. També és important obtenir l'opinió dels experts si heu tingut la lesió durant un temps i us heu adonat que està contaminada. El fet de no sotmetre’s al tractament pot provocar infeccions sanguínies i altres afeccions potencialment mortals.
   • Aneu a l’hospital si teniu febre o observeu que la pell està calenta al voltant de les ratllades.
   • En cas de descàrrega verda o groga, heu d’anar immediatament a urgències.
   • El mateix passa quan es noten parts negres o grogues al voltant de la ferida.

2. 

   Aconsegueix el tret contra el tètanus. Si la lesió està infectada, probablement s’administrarà per combatre els microorganismes; normalment, el tètanus s’aplica cada 10 anys, però si la lesió és molt profunda, el metge pot recomanar-la.
   • La vacuna s’ha d’aplicar poc després de patir la contusió (el més aviat possible) perquè no es desenvolupi el tètanus.

3. 

   Consumiu antibiòtics. Quan la ratllada és molt profunda o està molt contaminada, el metge ha de prescriure antibiòtics per combatre la infecció o evitar que es produeixi. En aquests casos, és freqüent que es prescrigui eritromicina; si el metge sospita d’una infecció per Staphylococcus aureus (MRSA) resistent a la meticil·lina, s’utilitzarà un medicament molt més fort. Seguiu sempre estrictament les recomanacions del metge quant a la dosi.
   • És probable que la dosi sigui de 250 mg quatre vegades al dia durant cinc a set dies. El medicament s’ha de prendre de 30 a 120 minuts abans dels àpats per a una absorció màxima per part del cos.
   • Si hi ha prou dolor, el metge pot prescriure analgèsics.