Content

• Passos
• Consells
• Advertències

Tothom, en algun moment de la vida, té por d’alguna cosa. El cervell humà estava dissenyat per tenir por i tenir por; però això no vol dir que hagis de viure amb una por constant i aclaparadora.

Passos

Mètode 1 de 2: Controlar la por al punt

1. 

   Analitzar la situació. La por és una resposta natural a alguna cosa que el cervell percep com una amenaça. En determinades circumstàncies, per tant, està sa. Tot i això, la por també pot inspirar una resposta de "colpejar o córrer" en situacions innecessàries. Respireu profundament i penseu en la situació per determinar si la por és vàlida o simplement una reacció a alguna cosa que no us coneix.
   • Per exemple, si sentiu un soroll a la nit, penseu un moment sobre el seu origen. Pot ser que el veí hagi tancat la porta del cotxe o que el so provingui d’una altra font inofensiva.
   • Si el problema és real, feu mesures. Fixeu una cita amb un metge per examinar la berruga o truqueu a la policia si hi ha un desconegut a casa vostra.
   • Esbrineu si la vostra reacció es deu a la por o a una fòbia. Tot i que la por és un símptoma de fòbies, les reaccions són desproporcionades al nivell de perill. Les fòbies afecten la seva capacitat per afrontar el problema. Necessitareu l’ajuda d’un terapeuta o d’un metge per tractar-lo.

2. 

   
   
   Respira. Quan tens por i no penses recte, tendeixes a hiperventilar-se, cosa que augmenta la por. La respiració relaxa profundament el cos. Comenceu amb les espatlles i, mentre respireu, relaxeu cada múscul de dalt a baix fins arribar als peus.
   • A més de calmar i ajudar a oxigenar el cos, la respiració, si us hi fixeu, desprèn el que us fa por.
   • Tenir por significa que l’hipotàlem (que controla la reacció de vol o lluita) va activar el sistema nerviós simpàtic i et va posar tens. També té el sistema adrenocortical abocant moltes hormones al cos. És per això que tenim por d’anar a una festa i conèixer molta gent nova: el nostre hipotàlem interpreta aquesta oportunitat com una possible situació de perill.
   • Per tant, la respiració et calma l’hipotàlem.

3. 

   
   
   Poseu les pors al paper. Quan la por es produeix, agafa un bolígraf i paper i anota tot allò que provoca les teves reaccions. Aquest exercici ajuda a aixecar les seves pors de l’inconscient. Reconèixer-los facilita la lluita contra ells.
   • Moltes de les coses aparentment espantoses provenen d’una por primordial a la mort (el talp potencialment cancerós) o la por que ningú no us agradi (anar a la festa i conèixer gent nova).
   • Reconèixer aquestes pors no les farà màgicament desaparèixer, però us ajudarà a articular-les millor.

4. 

   
   
   Parlar amb algú. Si teniu un brot de por, truqueu a algú i parleu. Parla amb un amic o membre de la seva família. Fins i tot podeu trucar a una línia d’assistència per a persones inquietes o CVV al número 188, sobretot si la por us inspira alguna acció perillosa.
   • La connexió amb algú altre alleuja la por.

Mètode 2 de 2: Perdre la por a la llarga

1. 

   Canvieu la vostra manera de pensar. La por tracta de la forma en què es va organitzar el cervell. Per deixar de tenir por, haureu de reprogramar-la, per dir-ho. No és tan difícil com sembla, gràcies a la neuroplasticitat.
   • La neuroplasticitat implica el processament de records i la manera d’aprendre. Practicant la "dessensibilització", una persona pot canviar les rutes al cervell que reaccionen amb por davant les coses que atemoritzen. La "dessensibilització" consisteix bàsicament en exposar-se al que espanta una persona en entorns graduals i controlats.
   • Planifica la teva reacció emocional davant estímuls físics i entorns que t’espanten. Per exemple: si les aranyes fan por, l’estímul físic és l’aparença de l’aranya. A partir d’aquí, la reacció emocional és la por, la por i això es pot intensificar fins arribar al nivell de pànic. Comprendre aquest procés ajuda a desenvolupar una reacció de despreniment en lloc d’una reacció emocional a l’aparició de l’aranya.

2. 

   Cultiva una reacció separada a les coses que fan por. Qualsevol que es desvinculi simplement observa l’objecte espantós en lloc de reaccionar-hi. Heu de posar-ho en pràctica per comprendre com es desenvolupa la vostra por i quines són les millors maneres de respondre.
   • Reconeix que s’enfronta a alguna cosa que trobeu espantosa i que pot tenir una reacció emocional (que, al seu torn, provoca encara més por i ansietat) o una reacció deslligada.
   • Entrena mantres. Trieu alguns mantres i anoteu-los per tenir-los sempre que ho necessiteu. Repetiu-les per vosaltres mateixos quan comenceu a tenir una reacció emocional; així, escurçaràs la reacció. Per exemple: "això no és tan dolent com crec" o "Com que no puc controlar el resultat, deixaré i confiaré que tot anirà bé".
   • Feu alguna cosa que reconforti físicament. Si podeu, beu una tassa de te i concentreu tots els vostres pensaments en la tassa de te: la calor, el vapor que surt de la tassa, l’olor. Centrar-se en alguna cosa reconfortant físicament és una manera d’obrir consciència i significa que vius en el moment, que és una antítesi de la por.

3. 

   No eviti les coses que li fan por. Evitar les coses que t’espanten augmenta la por a la cosa mateixa i també impedeix que el teu cos s’hi acostumi.
   • Comença lentament quan tracta les coses que t’espanten. Per exemple: si teniu por de les aranyes, comenceu amb les petites de la casa i desenvolupeu-vos fins que arribeu a les aranyes més grans.
   • Si teniu por de les altures, passeu per llocs alts que ofereixen equips de seguretat en lloc d’intentar saltar amb un paracaigudes.
   • Recordeu-vos: com més eviteu la font de les vostres pors, més poder tindrà sobre vosaltres. No podem evitar tenir por; com a éssers humans, forma part del nostre maquillatge fisiològic. Tot i això, podem ajustar la manera de reaccionar a les coses que ens importen. Res no fa tanta por com imaginem que ho és.

4. 

   Busqueu ajuda professional. De vegades no podeu deixar de tenir por pel vostre compte. És el cas de les pors generades per atacs de pànic, trastorns d’ansietat, estrès posttraumàtic o TOC. Cercar ajuda professional és una bona manera d’afrontar l’ansietat i les pors.
   • Els medicaments també ajuden, però han de ser solidaris, no l'única forma de tractament. Per entrenar el cervell heu de buscar teràpia com a part del tractament.

Consells

• Calmat. Penseu en un lloc feliç i digueu-vos a vosaltres mateixos "No tinc por".
• Mantingueu alguna cosa còmoda al vostre voltant quan aneu a dormir.
• El dibuix ajuda a algunes persones a compondre’s després d’un atac de por. Pot ser amb un bolígraf, una tauleta o fins i tot un collage.Potser fins i tot escriure alguna cosa com un poema o una història breu (tema clar, no espantós) ajudarà. La creativitat allunya la por.
• Les coses no sempre són tan dolentes com semblen. La teva ment et pot enganyar i fer les coses molt pitjors del que realment són. Tingueu coratge i creieu que tot funcionarà.
• Tenir el telèfon a la mà. Us donarà la seguretat que podeu trucar a algú quan tingueu molta por.
• Si és possible, busqueu proves que us ajudin a dissipar les vostres pors.
• Si us agraden les pel·lícules de terror, però no podeu tractar-les de nit, mireu-les a primera hora del matí i feu coses divertides tot el dia. Per tant, el que passi la resta del dia substituirà la causa de la por.

Advertències

• Eviteu les pel·lícules de terror, sobretot abans d’anar a dormir. Això ajuda a prevenir malsons.
• Acostar-se al llit d'hora, ja que dormir prou impedeix augmentar l'ansietat i provoca atacs de pànic.